Quan parlem del cicle de vida de les distribucions GNU/Linux, ens referim a les diferents etapes per les quals passa cada versió.
No hi ha un estàndard únic que defineixi la durada de cada versió; cada projecte estableix els seus propis terminis i la seva nomenclatura. La majoria dels projectes solen coincidir en una sèrie d'etapes.
1. Fases prèvies al llançament
Abans que una versió es llanci oficialment, passa per etapes de prova per assegurar que tot funcioni correctament:
- Alfa: fase inicial, normalment inestable i pensada sobretot per a desenvolupadors.
- Beta: versió més avançada que l'anterior, tot i que encara pot contenir errors coneguts.
- RC (Release Candidate): versió gairebé definitiva; si no s'hi detecten errors greus, esdevé la versió estable.
2. Versió estable (disponibilitat general)
Aquesta és la versió que es considera preparada per a producció. Rep suport actiu i es converteix en la base de la resta del cicle de vida, com passa amb Ubuntu 24.04 o Debian 12.
3. Suport actiu o Full Support
Durant aquesta etapa, el sistema rep manteniment complet: actualitzacions de seguretat, correccions d'errors i fins i tot, en alguns casos, millores funcionals.
4. Fase de manteniment (Maintenance / Security Support)
És l'etapa en què el sistema ja està consolidat i els canvis són més limitats. Només s'hi apliquen pedaços de seguretat i correccions crítiques, sense afegir-hi funcionalitats noves. Sovint es confon aquesta fase amb la fi de vida (EOL), però no són el mateix: el sistema continua rebent suport, tot i que més limitat.
Per exemple, a Debian, després de la fase estable passa a anomenar-se “oldstable”, mentre que a Ubuntu, desenvolupat per Canonical, no es fa servir cap etiqueta específica per a aquesta etapa.
5. LTS (Long Term Support)
Aquesta no és una fase del cicle de vida, sinó un tipus de versió pensada per durar més temps i oferir estabilitat. Aquestes versions són ideals per a producció, on es prefereix un sistema estable als canvis freqüents. Solen disposar de suport prolongat (entre 5 i 10 anys), dividit en suport actiu, manteniment i, en alguns casos, suport ampliat.
Per exemple, Canonical ofereix versions LTS d'Ubuntu amb cinc anys de suport estàndard.
6. Suport ampliat (ES / ESM / Extended Support)
En aquesta fase, el sistema ja es troba en la seva “fase final” i només rep pedaços de seguretat crítics; no s'hi incorporen funcionalitats noves ni s'ofereix suport complet.
7. EOL (End Of Life)
L'“etapa final” d'una versió. Significa que el sistema deixa de rebre qualsevol tipus de suport, inclosos els pedaços de seguretat, i es considera obsolet.
En aquesta fase, les vulnerabilitats queden sense corregir, no és recomanable fer servir el sistema en producció i el risc de seguretat és alt.
Per exemple, quan s'acaba el suport d'una versió de Debian o de Canonical, aquesta passa oficialment a EOL.
Resum del cicle de vida
De manera resumida, les etapes solen ser:
- Desenvolupament: Alpha -> Beta -> RC
- GA / Stable: versió preparada per a producció
- Active Support: suport complet i actualitzacions
- Maintenance / Security: només pedaços i correccions crítiques
- (Opcional) LTS: suport prolongat i estabilitat garantida
- Extended Support (ES / ESM / ELS): fase final amb manteniment, només pedaços de seguretat crítics
- EOL: fi total del suport
Matís important: no hi ha un estàndard únic que obligui totes les distribucions; cada projecte pot anomenar aquestes fases de manera diferent:
- Debian: stable -> oldstable -> LTS -> EOL
- Ubuntu: LTS -> ESM -> EOL
- Red Hat: Full Support -> Maintenance -> Extended Life -> EOL
- AlmaLinux / CentOS Stream: Full Support -> Maintenance -> EOL
Recorda que, si tens consultes sobre aquesta o qualsevol altra qüestió relacionada amb els teus servidors a Clouding, no dubtis a escriure a soporte@clouding.io Som al teu costat per a tot el que necessitis, consulta'ns!