A les imatges de Linux de Clouding utilitzen Netplan, systemd-networkd o NetworkManager per a la configuració de les interfícies de xarxa. Per defecte, està configurat als servidors per a l'ús de DHCP i fins a quatre interfícies de xarxa (comptant amb la interfície pública). Per tant, si necessites habilitar més de tres Xarxes Privades (VPC) de Clouding o assignar adreces estàticament en un servidor, hauràs d'afegir-ho a la configuració.
A Ubuntu, s'utilitza Netplan que està desenvolupat per Canonical, l'empresa darrere del propi Ubuntu i és una eina de configuració de xarxa per a sistemes Linux, que utilitza arxius YAML per definir la configuració de la xarxa. Treballa amb els backends NetworkManager i systemd-networkd, facilitant l'administració de xarxes complexes i permetent aplicar canvis ràpidament amb ordres senzilles.
Als sistemes basats en RHEL, utilitzen NetworkManager per defecte. NetworkManager és un projecte de programari de codi obert desenvolupat inicialment per Red Hat. El seu objectiu principal és simplificar la configuració i gestió de xarxes en sistemes operatius basats en Linux. Proporciona una interfície tant de línia d'ordres com gràfica per administrar connexions de xarxa i per tant, és possible utilitzar nmtui, nmcli o editar manualment la configuració.
Debian utilitza systemd-networkd actualment, és un dimoni del sistema que gestiona les configuracions de xarxa. Detecta i configura els dispositius de xarxa a mesura que apareixen; també pot crear dispositius de xarxa virtuals. Aquest servei pot ser especialment útil per establir configuracions de xarxa complexes per a un contenidor gestionat per systemd-nspawn o per a màquines virtuals. També funciona bé en connexions simples. Anteriorment, Debian utilitzava ifupdown.
Per configurar una interfície de xarxa per utilitzar DHCP a Netplan, segueix aquests passos. Primer obre l'arxiu de configuració de Netplan. Els arxius de configuració de Netplan es troben al directori /etc/netplan/. Normalment, hi ha un arxiu amb extensió .yaml. Usa el teu editor de text preferit per obrir-lo, per exemple:
# nano /etc/netplan/01-netcfg.yaml
Edita l'arxiu de configuració i assegura't que el contingut de l'arxiu estigui configurat per utilitzar DHCP. Un exemple de configuració per afegir el DHCP per eth4 seria:
network:
ethernets:
eth0:
dhcp4: true
critical: true
eth1:
dhcp4: true
optional: true
eth2:
dhcp4: true
optional: true
eth3:
dhcp4: true
optional: true
eth4:
dhcp4: true
optional: true
version: 2
Per aplicar la configuració, guarda els canvis i aplica la nova configuració utilitzant l'ordre:
# netplan apply
Això configurarà la interfície eth0 per obtenir una adreça IP automàticament mitjançant DHCP.
Per configurar una interfície de xarxa amb una adreça IP estàtica a Netplan, segueix aquests passos. Primer obre l'arxiu de configuració de Netplan:
# nano /etc/netplan/01-netcfg.yaml
Edita l'arxiu de configuració per modificar l'arxiu per incloure la configuració estàtica. Un exemple per a la interfície eth4 podria ser:
network:
ethernets:
eth0:
dhcp4: true
critical: true
eth1:
dhcp4: true
optional: true
eth2:
dhcp4: true
optional: true
eth3:
dhcp4: true
optional: true
eth4:
addresses:
- 192.168.1.100/24
gateway4: 192.168.1.1
nameservers:
addresses:
- 8.8.8.8
- 8.8.4.4
version: 2
En aquest exemple:
- addresses defineix l'adreça IP estàtica i la màscara de subxarxa.
- gateway4 especifica la porta d'enllaç predeterminada.
- nameservers proporciona les adreces dels servidors DNS.
Per aplicar la configuració, guarda els canvis i aplica la nova configuració amb:
# netplan apply
Això configurarà la interfície eth4 amb l'adreça IP estàtica 192.168.1.100, la porta d'enllaç 192.168.1.1 i els servidors DNS de Google. També pots afegir més adreces en una mateixa interfície, un exemple seria:
eth4:
addresses:
- 192.168.1.100/24
- 192.168.2.100/24
gateway4: 192.168.1.1
nameservers:
addresses:
- 8.8.8.8
- 8.8.4.4Seguint aquests passos, podràs configurar les interfícies de xarxa en els teus servidors amb Netplan, tant per a l'assignació automàtica d'adreces mitjançant DHCP com per a l'assignació estàtica.
nmtui (NetworkManager Text User Interface) és una utilitat que proporciona una interfície gràfica en mode text per gestionar connexions de xarxa en sistemes Linux. És part del paquet NetworkManager-tui i permet als usuaris configurar i gestionar connexions de xarxa d'una manera més intuïtiva i amigable que utilitzant ordres de línia o editant arxius de configuració directament. Per defecte, està instal·lat a les distribucions basades en RHEL i per iniciar-lo, simplement executa:
# nmtui
Apareixerà una finestra gràfica amb un menú amb diverses opcions:
- Edit a connection (Editar una connexió): Permet afegir, editar o eliminar connexions de xarxa.
- Activate a connection (Activar una connexió): Permet activar o desactivar connexions de xarxa existents.
- Set system hostname (Establir el nom de host del sistema): Permet canviar el nom de host del sistema.
És una eina útil per configurar i gestionar connexions de xarxa a Linux a través d'una interfície gràfica en mode text, simplificant el procés per als usuaris que prefereixen no usar ordres de línia o editar arxius de configuració manualment.
nmcli (NetworkManager Command Line Interface) és una eina de línia de comandes que s'utilitza per interactuar amb NetworkManager, una eina que facilita l'administració de xarxes en sistemes Linux. nmcli permet gestionar connexions de xarxa i dispositius, així com obtenir informació sobre l'estat de les xarxes.
Primer, per llistar tots els dispositius de xarxa i el seu estat actual, utilitza la comanda:
# nmcli device status
Per exemple, per assignar l'adreça automàticament utilitzant DHCP a la interfície eth1:
# nmcli con add type ethernet ifname eth1 con-name dhcp-eth1 ipv4.method auto
I amb la següent comanda, la pujarà:
# nmcli con up dhcp-eth1
D'altra banda, per configurar la interfície eth1 de forma estàtica amb porta d'enllaç:
# nmcli con add type ethernet ifname eth1 con-name static-eth1 ip4 192.168.1.100/24 gw4 192.168.1.1
I per assignar uns servidors DNS a la interfície:
# nmcli con mod static-eth1 ipv4.dns "8.8.8.8 8.8.4.4"
Per últim, per pujar la interfície amb:
# nmcli con up static-eth1
Per configurar eth1 per utilitzar DHCP, crea o edita el fitxer /etc/sysconfig/network-scripts/ifcfg-eth1:
# nano /etc/sysconfig/network-scripts/ifcfg-eth1
Amb la següent estructura:
DEVICE=eth1
BOOTPROTO=dhcp
ONBOOT=yesPer assignar una adreça estàtica:
DEVICE=eth1
BOOTPROTO=none
ONBOOT=yes
IPADDR=192.168.1.100
NETMASK=255.255.255.0
GATEWAY=192.168.1.1
DNS1=8.8.8.8
DNS2=8.8.4.4I per últim, reinicia el servei per aplicar els canvis:
# systemctl restart network
Utilitzant systemd-networkd, pots utilitzar Netplan o NetworkManager instal·lant-los prèviament o configurar-ho manualment. A la següent secció només explicarem com configurar-ho manualment, sense utilitzar eines.
Amb systemd, pots crear diferents fitxers per cada interfície o realitzar una configuració general per assignar totes per DHCP. Per exemple, pots crear un únic fitxer a /etc/systemd/network/ i realitzar "Match" amb totes:
# nano /etc/systemd/network/alldhcp.network
Afegint el següent:
[Match]
Name=eth*
[Network]
DHCP=yesD'altra banda, si vols configurar-ho de manera estàtica, hauràs de realitzar un fitxer individual per interfície. Per exemple, per a eth1:
# nano /etc/systemd/network/10-eth1.networkI l'estructura seria la següent:
[Match]
Name=eth1
[Network]
Address=192.168.1.100/24
Gateway=192.168.1.1
DNS=8.8.8.8
DNS=8.8.4.4
I per últim, reinicia el servei per aplicar els canvis:
# systemctl restart systemd-networkd
Indicar que en versions posteriors de Debian, s'utilitzava ifupdown i la configuració es realitzava al directori /etc/network/interfaces*. Exemple de configuració:
auto lo
iface lo inet loopback
auto eth0
iface eth0 inet dhcp
auto eth1
iface eth1 inet static
address 192.168.1.100
netmask 255.255.255.0
gateway 192.168.1.1Esperem haver-te ajudat amb aquest tutorial. Si tens més consultes, escriu-nos a soporte@clouding.io El nostre equip de Suport Tècnic t'ajudarà en el que necessitis! 😉